Durant aquests darrers mesos, el coronavirus ha infectat milers de persones a tot el món provocant una reacció del sistema immunitari. La resposta davant el virus ha estat dispar, algunes persones van estar seriosament afectades arribant fins i tot a perdre la vida mentre que d’altres gairebé no van tenir símptomes.

Què va marcar la diferència?

La resposta és el sistema immunitari, un sorprenent mecanisme natural de protecció del nostre cos que està dissenyat per defensar-nos contra milions de bacteris, microbis, virus, toxines i paràsits que envaeixen el nostre organisme. La seva funció és atacar-los de manera organitzada i intentar eliminar-los del tot perquè deixin de ser una amenaça per a la nostra salut.

En aquest context, un dels objectius de l’atenció quiropràctica és ajudar el sistema immunitari a funcionar de manera òptima, millorant la comunicació dels seus òrgans amb el sistema nerviós perquè la resposta del nostre cos davant agressors externs o interns sigui el més efectiva possible.

Actualment es parla molt del que hem de fer per protegir-nos i per protegir els altres. Efectivament, rentar-nos les mans, esternudar o tossir al colze i mantenir la distància de seguretat entre nosaltres és molt important, però també ho és conèixer com el nostre cos pot defensar-se de manera natural.

La salut del nostre sistema immunitari està estretament relacionada amb el bon funcionament del nostre sistema nerviós. Aquests dos sistemes treballen junts per detectar canvis dins i fora del nostre cos i així poder donar una resposta immunitària efectiva davant patògens invasors i lesions als teixits.

Una de les principals defenses del nostre cos són les unitats cel·lulars neuroimmunes, estructures compostes de cèl·lules nervioses i cèl·lules immunes que es comuniquen entre elles mitjançant missatges químics. Quan perceben la presència d’un invasor extern al cos, com per exemple un virus o un bacteri, alliberen substàncies químiques que inicien una resposta del sistema immunitari i envien missatges per informar al cervell del que està passant.

Per aquest motiu, és molt important que hi hagi una molt bona comunicació entre el cervell i la resta del cos, principalment a través dels nervis i la medul·la espinal, allotjada dins la columna vertebral.

Perquè aquesta via de comunicació funcioni de manera òptima, la columna vertebral ha d’estar alineada i ser flexible. La tensió i els bloquejos que impedeixen que la columna es mogui correctament afecten la forma en què el nostre cervell interpreta la informació del que està succeint dins i fora del nostre organisme, disminuint la seva capacitat natural per defensarnos.

Una subluxació, més coneguda com a pinçament, es produeix quan una o més vèrtebres perden la seva alineació i mobilitat i provoquen una interferència a la medul·la espinal o als nervis espinals adjacents, alterant el flux d’informació entre el sistema nerviós i la resta dels sistemes del cos, fet que comporta una disminució en la capacitat natural del nostre organisme per adaptar-se i reaccionar davant l’entorn.

Quan un quiropràctic corregeix aquestes subluxacions, ajuda al cervell a ser més precís, a veure millor el que succeeix dins i fora del cos per poder donar una resposta immunitària ràpida i efectiva.

L’atenció quiropràctica afavoreix la comunicació entre el nostre sistema nerviós i el nostre sistema immunitari, mantenint-los equilibrats i saludables.

El sistema nerviós autònom controla les accions que són automàtiques, les que fem sense pensar, com la respiració o el batec del cor I, fins i tot, dirigeix els nostres òrgans immunes, com la melsa, les amígdales i els ganglis limfàtics.

El sistema autònom està format pel sistema nerviós simpàtic (l’“accelerador”) i el sistema nerviós parasimpàtic (el “fre”).

• El simpàtic s’activa quan percebem estrès o perill, real o imaginari, preparant el cos per a situacions que requereixen estat d’alerta o força o les que desperten por, ira, emoció o vergonya.
• El parasimpàtic s’activa quan estem calmats i tranquils i es relaciona amb funcions de benestar, com la digestió, la recuperació del cos i el descans.

El sistema simpàtic és un mecanisme primitiu, molt útil fa milions d’anys quan ens havíem de preocupar de fugir dels depredadors que se’ns volien menjar per sopar.

En situacions d’estrès extrem como aquesta, el cos destina el 100% dels seus recursos a salvar-nos la vida i protegir-nos de l’amenaça que tenim al davant. El sistema nerviós simpàtic provoca l’alliberament de les hormones de l’estrès, principalment adrenalina i cortisol, que estimulen els músculs del cor per augmentar la freqüència cardíaca, dilaten els bronquis dels pulmons (incrementant la retenció d’oxigen), els vasos sanguinis que irriguen el cor I els músculs esquelètics, augmentant-ne el subministrament de sang.

Quan el nostre cos entra en aquest estat, l’activitat d’altres funcions corporals que són essencials per a la nostra salut es suprimeixen temporalment: la funció reproductiva, el descans, el desig sexual (ningú no pensa en fer la migdiada o mantenir relacions sexuals quan l’està perseguint un tigre), una digestió adequada i, per descomptat, el nostre sistema immunitari. L’estrès inhibeix aquestes funcions essencials per a la salut com una manera de mobilitzar i prioritzar l’energia per mantenir-nos vius.

Com ja hem esmentat, els moments breus d’estrès no són un problema, ja que el nostre cos està preparat per lluitar contra això però malauradament, al segle XXI, vivim en un estat d’estrès crònic i patim les seves conseqüències: reducció de la libido, ansietat, acceleració, irritabilitat i esgotament, entre d’altres.

Ja no ens hem de preocupar pels depredadors que intenten menjar-nos, però els tigres han estat reemplaçats per factures, caps insuportables, aclaparaments, pressió constant, treball sense descans (i sense moure’ns el que cal), problemes de parella, de diners, etc.

L’estrès crònic de la vida moderna ens fa viure sense pausa, en estat d’emergència i això és el que ens està fent emmalaltir.